El mes de juny del 2023, el congrés científic ecoSTP va celebrar la seva sisena edició en terres gironines, després del seu darrer pas per Itàlia el 2021. El congrés té com a objectiu debatre les últimes ecotecnologies d’avantguarda per a una transició sostenible en el tractament, la reutilització i la recuperació de recursos d’aigües residuals, a escala urbana i industrial, prestant especial atenció a la transferència eficient del coneixement a la pràctica. L’acte reuneix professionals d’arreu del món que es troben per construir un futur menys vulnerable pel que fa la gestió de l’aigua. 

Perquè la demarcació de Girona? 

MP.- Perquè està molt ben localitzada i connectada amb aeroports internacionals com el d’El Prat. A més, en el cas de les tecnologies de l’aigua, hi ha grups de recerca molt rellevants en aquests temes, i la demarcació té problemàtiques de l’aigua similars a les d’altres zones del territori espanyol, europeu i del món. 

Com comença la planificació d’un esdeveniment d’aquest tipus? 

MP.- Tres anys abans de la convenció, s’envia una proposta als organitzadors. El comitè que selecciona on se celebraran aquests congressos va trobar la proposta interessant, tant a nivell tècnic i científic, com pel que fa les possibilitats d’allotjament i activitats paral·leles al congrés, així com per les seves connexions amb la resta del territori o per les visites tècniques que es podien fer.  

Quin va ser l’impacte de l’elecció de Girona en el congrés? 

MP.- En les edicions anteriors s’estaven movent entre 200 o 300 assistents. Però a Girona van venir més de 500 participants. A més, fins aleshores, els assistents al congrés eren més aviat de procedència europea, però en aquesta ocasió vam aconseguir ampliar-la a professionals de fins a 50 països d’Europa, Estats Units, Austràlia o fins i tot de la Xina. És cert que va ser el primer congrés posterior a la pandèmia i que la gent tenia ganes de trobar-se, però també estem convençuts que l’elecció de la ubicació hi va tenir molt a veure, tant per la part més tècnica com per la d’activitats i visites. De fet, tot i que a Girona ja érem referents abans de celebrar el congrés en matèria de tecnologia de l’aigua, un cop va tenir lloc ens va ajudar a posicionar-nos com el WaterHub del sud d’Europa. I no és per menys, ja que som una demarcació pionera en la reutilització i l’estalvi d’aigua.  

Quin paper ha jugat el suport institucional en l’èxit del congrés? 

IR.- El fet de rebre el recolzament d’entitats com el Consorci d’Aigües de la Costa Brava Girona o del Palau de Congressos de Girona, entre d’altres col·laboradors i sponsors, ens van ajudar a vendre el projecte com quelcom interessant també des del punt de vista del teixit empresarial i de la societat en general. A més, amb el Palau de Congressos vam establir una relació i una entesa molt interessants. En desbordar-se el nombre d’inscripcions, l’espai de la facultat on teníem previst celebrar el congrés se’ns quedava petit i des del Palau ens van posar les coses fàcils i ens van acompanyar en tot moment.  

Un congrés amb mirada sostenible, treballa també la sostenibilitat? 

IR.- I tant! Per això vam implicar tota la gent jove de la universitat que fan la tesi o l’han acabat fa poc i que, organitzats en un comitè, ens aportaven idees sobre el pla de sostenibilitat del congrés perquè fos lliure de plàstics, per exemple. 

Un congrés per la societat 

Quin pes ha tingut la part no científica en aquesta edició? 

IR.- Hores d’ara, quan anem pel món, encara tothom se’n recorda del congrés de Girona. Evidentment, nosaltres som científics i investigadors i el programa científic i la qualitat dels ponents tenen un pes molt important. Però al final, del que la gent se’n recorda és de l’experiència global. És per això que, a més de les visites tècniques a la planta depuradora d’Empuriabrava o als Aiguamolls de l’Empordà, també vam voler implicar la ciutadania local durant el congrés, per exemple, organitzant activitats per tal que els professors de secundària i tècnics del sector de l’aigua s’hi acostessin per conèixer novetats; o visites guiades dirigides a persones interessades en la renaturalització de Girona, en el marc del projecte GiroNat per aconseguir una Girona més verda i més saludable. 

També vau fer difusió entre els joves… 

IR.- Des de fa uns anys la UdG organitza el Campus PreBat per donar a conèixer una visió general dels àmbits de treball de la universitat a estudiants de quart d’ESO. També organitza el Jove Campus de Recerca per assessorar els estudiants de primer de Batxillerat en el desenvolupament del seu treball de recerca. Des del congrés ecoSTP2023 vam participar en aquests dos programes per divulgar la recerca que es fa a la UdG i a l’ICRA en tractament d’aigües potables i residuals. Més d’una vintena d’instituts de la demarcació van participar en un o altre campus. Tant aquestes activitats per a joves com les visites guiades o el seminari per a professors de secundària han estat una manera molt útil d’acostar la problemàtica de l’aigua a la societat.  

El congrés en xifres 

520 assistents 

50 països de procedència 

120 presentacions orals 

220 pòsters 

3 visites tècniques 

3 activitats socials 

200.000 euros aprox. de cost d’execució (pagat a través de les inscripcions i l’esponsorització) 

14 sponsors (de 3 categories: Platinum, Gold i Silver) 

6 col·laboradors